Nascut l’any 1976 a Llagostera, Jordi Surós és la tercera generació d’una nissaga dedicada a l’atenció als malalts. El seu avi, Miquel Surós, que abans de la Guerra Civil feia de pagès, va fer de sanitari al front i un cop acabada la guerra es va fer practicant i es va formar en diferents disciplines, com ara l’acupuntura i els massatges. El pare, Joaquim Surós, va estudiar fisioteràpia, sofrologia, radiologia, medicina natural, acupuntura i osteopatia i va fabricar el primer làser d’aplicació mèdica de l’Estat espanyol l’any 1980. Inquiet de mena, des d’aleshores ha continuat inventant aparells d’electroteràpia, una tecnologia que, de fet, ha crescut i evolucionat amb ell, fins al punt que molts dels aparells desenvolupats a nivell internacional són invents seus i del seu equip d’enginyers.
Amb aquest entorn familiar, a Jordi Surós aviat se li va despertar l’interès per seguir la nissaga. Es va formar a la Facultat de Medicina de Lleida i va fer estades al Vrige University Hospital d’Amsterdam i l’Institut Guttman de Neurorehabilitació. El MIR a l’Hospital Clínic de Barcelona li va donar accés a l’especialitat que més li agradava, la medicina de l’educació física i l’esport. Paral·lelament, es va formar com a osteòpata de la mà del Dr. Hernan Silvan, de la Universitat Complutense de Madrid, i va cursar estudis d’acupuntura, reflexologia i sofrologia, fidel al seu principi d’obrir la ment i intentar integrar el millor de cada disciplina de la salut. En la seva formació destaca també el Màster en Traumatologia Esportiva (màster interuniversitari de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona).
Va ser metge adjunt d’urgències de traumatologia durant 7 anys a l’hospital comarcal de la Selva i com a especialista en medicina de l’esport ha col·laborat amb el CAR de Sant Cugat, el RCD Espanyol, el FC Barcelona, la Federació Espanyola de Bàsquet ACB, el Clio Renault Team Sweden i la Federació Catalan de Boxa, entre d’altres.
L’any 2008 va fer realitat un dels seus somnis: unificar en un centre els millors especialistes i integrar una visió global de la medicina esportiva. Naixia així Sportcat, que en poc temps es va convertir en un centre de referència a les comarques gironines.
Al maig del 2012, el Dr. Surós va assumir la responsabilitat mèdica del primer equip del Girona FC, que en aquells moments estava en zona de descens directe i amb diversos jugadors lesionats. Amb capdavant de l’equip d’Sportcat, Surós va aconseguir accelerar la recuperació dels jugadors claus de l’equip gironí i optimitzar l’estat físic de tota la plantilla, fet que es va traduir en un canvi total de tendència: l’equip no solament va aconseguir salvar la categoria, sinó que, a més, va acabar a la zona mitja de la taula. La planificació de la següent temporada es tradueix també en uns resultats immillorables: el Girona FC és l’equip revelació de la primera volta a segona A, lluitant des de la primera jornada per l’ascens a primera divisió. L’aventura va durar fins al desembre de 2012, quan per incompatibilitats horàries el Dr. Surós va decidir no seguir a l’equip i col·laborar només en rehabilitacions esporàdiques de lesions complexes dels jugadors del primer equip des de les instal·lacions d’Sportcat.
